Preixana un poble de l’Urgell
L’Urgell havia constituït durant temps, una franja fronterera entre els cristians de la Catalunya vella i els musulmans, aquests aferrats a les hortes del Segre i del Cinca. El clot del dimoni l’anomenaven de tan àrida terra. D’ençà de la construcció del canal, que porta el seu nom “Canal d’Urgell” la comarca es convertir en una terra prospera i rica. L’aigua diuen que no té color, però els Urgellencs sabem que és verda.
Visiteu el museu de l’aigua a Mollerussa per entendre com vivim els Urgellencs
El poble de Preixana es troba a 328 m d’altitud, als vessants del tossal del Sitjar i encarat a migdia, al sector de regadiu del terme. Havia estat una població murada i tenia tres portes d’accés… >>>>
… , però no hi ha restes ni de les muralles ni dels portals.De l’antic castell de Preixana resta només un gran llenç de mur encarat a migdia amb una petita porta i cambra interior que serví de presó.El que es conserva actualment de l’antiga església de Sant Llorenç ens permet entendre que es tractava d’un edifici amb coberta a dues aigües de reduïdes dimensions, pràcticament una capella d’incert origen medieval.Les profundes transformacions que ha sofert la construcció impedeixen, però, percebre prou trets característics com per a poder-la datar amb precisió.Un cop perduda la seva funció religiosa, l’interior va ser reformat i es van obrir finestres als murs. El parament, irregular i desigual en els murs laterals, no és visible a la façana, completament arrebossada.En efecte, un arrebossat simula i oculta les dovelles originals d’un arc de mig punt que correspondria al primitiu edifici. Destaca, en un angle del frontis, un cos massís a la base dels murs que serveix de contrafort i que confirma el caràcter heterogeni del conjunt.L’església parroquial de Santa Maria, al cim del tossal, és una obra del gòtic tardà amb la façana principal renaixentista; s’hi conserva part d’un retaule de pedra de tres peces, que representa la Dormició de la Mare de Déu (les altres parts són a Bellpuig i a Solsona).L’antiga església de Sant Llorenç s’utilitza com a centre de reunió i esbarjo per al jovent de Preixana, on s’ubica el Centre Recreatiu i Cultural Sant Llorenç. Una de les seves seccions és l’encarregada d’organitzar vetllades de teatre i altres activitats recreatives.La festa major d’estiu se celebra per Sant Llorenç (10 d’agost). Per Pasqua, a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà, a migdia de la població, es fa l’aplec de sardanes Urgell-Segarra i un dinar col·lectiu i l’endemà, festivitat de la Mare de Déu de Montalbà, es torna a anar a l’ermita a fer un aplec i menjar la mona. La festa major de la Mare de Déu de Montalbà s’escau el dimarts després de Pasqua. Per celebrar la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, també es va a l’ermita de la Mare de Déu de Montalbà. (text d’enciclopedia.cat)
